L’arquitecte Muncunill, un mestre de la volta catalana

Nascut el 25 de febrer de 1868, era el fill de l’amo del mas Moncunill (vegeu foto inferior), fill de Cristòfol Moncunill i Narcisa Parellada. Els seus pares el van dur a Manresa a estudiar al Col·legi de Sant Ignasi. Després va ingressar a la Universitat de Barcelona, on va estudiar la carrera d’arquitectura.

Es va instal·lar a Terrassa, d’on era originària la seva mare, i el 6 d’agost va ser nomenat arquitecte municipal. Allí hi va desenvolupar la major part de la seva obra, però també va signar projectes d’edificis a Rubí, Ripoll, Matadepera, Montserrat, Ullastrell i Manresa (on va ser arquitecte municipal els anys 1924 i 1925). La seva obra abasta un centenar d’edificis. Als seus inicis va dissenyar edificis seguint les pautes del neoclassicisme, com ara l’Escola Industrial de Terrassa (1901). Aviat, però, es va veurà influenciat pel modernisme, amb obres com la Casa Gorina (1902) i la Casa Joan Barata (1905). A partir de llavors, desenvolupa un llenguatge propi, distingit per la utilització de la volta de rajola plana, o volta catalana. L’exemple més impressionant d’aquesta tècnica és el Vapor Aymerich, Amat i Jover, inaugurat el 1908, actualment seu del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

Un altre projecte emblemàtic va ser la transformació d’un vell magatzem a la Masia Freixa de Terrassa (vegeu foto superior). Acabada el 1910, el resultat va ser una casa modernista peculiar, amb uns porxos de línies corbes i una esvelta torre. Altres obres destacades són el cafè Colom, l’Ajuntament de Terrassa, la Fàbrica Izard, el Magatzem Miquel Boix, el Convent de les Josefines, l’Hotel Peninsular, la Societat General d’Electricitat, el Gran Casino, la casa Joaquima Pujals, la Casa Benet Badrinas, i la Impremta Ventayol.

CIMG7048

Menú