Tòtem CAT

Tòtem 1

Benvinguts a Fonollosa
Descobreix Fonollosa

Fonollosa és un municipi carregat d’història i racons per descobrir. Un lloc on gaudir del seu patrimoni, llegat i tradicions.

El municipi està format per quatre nuclis: Fonollosa, Fals, Camps i Canet de Fals.

Saps què eren els castells de frontera?

El conjunt monumental de les Torres de Fals és un testimoni únic de la vida en els territoris de frontera durant l’Edat Mitjana. Fes el recorregut per l’entorn i visita l’església amb cita prèvia per descobrir-ho.

Mapa:

Rectoria de l’església de Sant Vicenç
Torre Vella
Centre d’Interpretació dels Castells de Frontera
Torre Nova

Fotos:

Conjunt monumental de les Torres de Fals
Pessebre Vivent del Bages (Torres de Fals)
Església de la Santa Creu de Fonollosa
Església de Santa Maria de Camps
Necròpolis de la plaça de la Creu de Camps
Antiga capella de Sant Mamet de Bacardit
Capella de Sant Andreu de Comallonga
Capella de Santa Justa i Santa Rufina (la Vall)
Ermita de Sant Joan de Torrecabrera (Jaumandreu)
Torre Sagimona
Ermita de Santa Maria del Grau de Fals
L’Aplec del Grau (amb el ball de l’almorratxa)
Les Vesprades sota l’Alzina de Querol
La Nit Viva de Fonollosa
La Fira del Menestral (Camps)

Explora tots els racons de Fonollosa gràcies a les nostres rutes de senderisme.

Tòtem 2

El Pessebre Vivent del Bages

La gran cita de Nadal que rep centenars de visitants d’arreu de Catalunya.

El Pessebre Vivent del Bages es va iniciar el Nadal del 1977, quan després de la missa del gall a les Torres de Fals, la gent de Fals i Rajadell va representar unes escenes bíbliques, obertes a la participació de tothom.

I en tots aquests anys, sota l’organització de l’Associació Cultural Recreativa de Fals, no ha parat de créixer fins a aconseguir un espectacle únic, on avis, pares i nets participen envoltats d’un paratge incomparable.

16 representacions cada Nadal
260 participants
Un convidat de la cultura i la tradició escriu el pròleg cada any
Premi Jove Cambra de Manresa (2001)
Premi a la millor iniciativa artística popular per la Generalitat de Catalunya (1992)
Premi Ateneus (1992)
Premi El 7 de L’Escena de Regió7 (1991)

Mapa:

El Pessebre Vivent consta de desenes de quadres que representen els diversos episodis del naixement de Jesús.

Entrada
Torre Vella
Torre Nova

Església

Quadres de Benvinguda
Presentació del Pessebre
Anunciació de la Verge
Edicte d’Empadronament
Camí de Betlem
Casa de Joan Baptista
La Cova del Naixement
Anunci als Pastors
La Balma del Majoral
Els Rabadans
Vivint al Ras
Pouant Aigua
La Cleda
Les Verges i la Processó
Mercaders del Temple
Presentació del Temple
Els Mags d’Orient
Orgia d’Herodes
Fugida a Egipte
Matança dels Innocents
Fusteria de Natzaret
Joan Baptista
Vida de Poble i Rentadores
El Mercat i la Bassa
Fuet de Fals de record

Tòtem 3

Església de Sant Vicenç de Fals

L’església de Sant Vicenç de Fals es va construir com a temple romànic al segle xi, i amb el pas del temps ha patit ampliacions i reformes, fins a la construcció de la Capella Fonda al segle xix.

És esmentada per primer cop l’any 1012, i el 1040 va formar part de la dotació de Sant Vicenç de Cardona. La primitiva església romànica, de la qual pràcticament no queden restes, era d’una sola nau.

Al llarg del segle xvii, dues ampliacions van canviar l’església de Sant Vicenç completament. A la primera meitat de segle se’n va augmentar l’amplada, i a finals de segle s’hi afegí un cos de nau.

S’hi pot observar el primer portal barroc, de 1647, que està tapiat. L’entrada principal actual data de 1656 i al segle xviii es va construir l’actual campanar. Finalment, el 1885 s’afegí la Capella Fonda sobre l’antic cementiri.

Plànol:

Capella Fonda (1885)
Porta (1647)
Porta (1656)
Rectoria (1694)
Sepultura (1651)
Capella Nord
Campanar (primer quart del segle xvii)
Presbiteri
Sagristia (1652)
L’església de Sant Vicenç ha patit una profunda restauració, que ha aconseguit fer retornar l’esplendor que va tenir en temps senyorial.

Tòtem 4

Torre Vella de Fals

La Torre Vella és una de les restes que queden dempeus del que va ser el castell de Fals i és la més alta dels castells del Bages. La primera notícia que es té del castell és un document del 979, però és possible que ja existís des que el Cardener es va convertir en frontera carolíngia.

Alçada: 19,6 metres
Diàmetre: 9 metres
Mètode de construcció: Pedres grosses sense escairar unides amb morter de calç
Alçada del portal: 8 metres

La porta de la torre està situada a 8 metres d’alçada i mira cap al nord. L’espai té una obertura a la part superior que dona accés al celobert.

La porta comunica amb la rectoria.

El gruix de la paret és de 3 metres, necessari per sostenir la construcció.

És una torre romànica de planta circular un mica deformada, sobretot a la base.

El recinte queda protegit al nord per la balma i al sud pel barranc de l’Infern, sobre el qual hi havia muralles que permetien el pas pel portal anomenat de la Costa, de la Vall o de la Font.

De residència del castlà a rectoria

L’antiga residència del castlà, i posteriorment del rector, estava situada a tocar de l’església parroquial, i al llarg del temps es va anar adaptant a les diferents ampliacions del temple. L’edifici estava comunicat amb la Torre Vella.

Arran de la Guerra Civil va quedar en ruïnes i va ser adquirida el 1969 per una família, que la va reconstruir i preservar. La resta, incloent l’antiga església, està cedida a l’Ajuntament, que s’ocupa de la seva rehabilitació i conservació.

Peu de foto: Imatges del 1969 cedides per l’Arxiu Documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona

Tòtem 5

Torre Nova de Fals

La imponent Torre Nova va ser construïda a finals del segle xiii. Consta de tres pisos i més tard va ser ampliada amb la barbacana de protecció, que té diverses espitlleres. El portal, a 7 metres de terra, presenta forats a cada costat, on es devien situar fustes per hissar-hi persones, provisions o estris.

Alçada: 19 metres
Diàmetre: 8,70 metres (base) i 8,20 metres (part superior)
Mètode de construcció: Carreus escairats de 40 x 60 cm
Alçada del portal: 7 metres

Les torres enfrontades

L’enfrontament entre el rei Joan II i la Generalitat, durant la guerra civil catalana (segle xv), va viure aquí un dels seus esdeveniments més curiosos.

L’estiu de 1468, entre el 25 de juny i el 10 de juliol, la Torre Nova i la Torre Vella de Fals van estar ocupades per bàndols diferents. Per tal de prendre el domini de l’altra torre, els consellers manresans fidels a la Generalitat van proveir d’artilleria el manresà Bernat Obiols, però aquest es va passar a l’enemic i els manresans van acabar retirant-se.

Seccions horitzontals de la Torre Nova i la barbacana

Secció nord-sud de la Torre Nova i la barbacana

Desenrotllament de la barbacana

Peus de foto:

Espitlleres del baluard
La Torre Nova i la Torre Vella, enfrontades

Plafó interior 1

L’església de Sant Vicenç de Fals

L’església de Sant Vicenç de Fals es va construir com a temple romànic al segle xi i amb el pas del temps ha patit ampliacions i reformes, fins a la construcció de la Capella Fonda al segle xix.

És esmentada per primer cop l’any 1012. La primitiva església romànica, de la qual pràcticament no queden restes, era d’una sola nau. Una església construïda al llarg de deu segles

Temple romànic

L’església s’inicia amb la construcció del temple romànic al segle xi. Es creu que la nau feia 15 metres de llargada i 3,5 d’ample. En resta un capitell, que podria formar part de l’arc triomfal, i unes columnetes dobles amb detalls florals.

Temple gòtic

El temple gòtic tenia la mateixa llargada i amplada que el romànic i s’hi havien afegit dues capelles laterals. A terra s’hi troba la tomba de la família Jaumandreu, que tenia cura de la capella. A la part central hi ha una calavera amb la inscripció:

«1651 SEPVLTVRA DE PERA IAVME ANDREV I DELS SEVS»

Segle xvii

Al llarg del segle xvii, dues ampliacions van canviar l’església completament. A la primera meitat de segle se’n va augmentar l’amplada i a finals de segle s’hi afegí un cos de nau. L’entrada principal data de 1656.

1885

Al segle xviii es va construir l’actual campanar, al cantó nord-est, i el 1885 es va concloure la construcció de la Capella Fonda, última ampliació de l’església.

Primera meitat del segle xvii

Segona meitat del segle xvii

Rectoria (1694)
Porta principal (1656)
Sagristia (1652)
Capella Fonda (1885)
Campanar (segle xviii)

L’església va gaudir de retaules barrocs dels millors artistes manresans: Pau Sunyer, Joan i Francesc Grau i Jeroni Soler.

Retaule del Roser de l’església de Sant Pere Màrtir de Manresa, obra de Joan Grau

L’any 1940 es va reconstruir la teulada. L’església va caure en desús. El 1969 la Torre Vella i l’antiga residència del castlà, i posteriorment del rector, van ser adquirides per una família, que les va reconstruir i preservar.

La resta, incloent l’antiga església, està cedida a l’Ajuntament, que s’ocupa de la seva conservació i de la profunda restauració que ha fet retornar l’esplendor que va tenir en temps senyorials.

Imatges del 1969 cedides per l’Arxiu Documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona

Un projecte impulsat per:

Amb el cofinançament de:

Assessorament: Ernest Molins
Conceptualització: CatEmocions SL
Disseny i producció: Grup Transversal

Plafó interior 2

Fals, mil anys d’història

Segle xi
El litigi entre la vescomtessa i el bisbe

L’expedició catalana a Còrdova del 1010 va ser funesta per a la casa de Cardona. Hi van morir el vescomte Ramon i el seu germà Arnulf, bisbe de Vic.

El seu successor, Borrell, va reclamar a favor del bisbat el castell i terme de Fals, que havia administrat el difunt Arnulf. La vescomtessa Engonça d’Osona-Cardona va defensar els interessos del seu fill menor i tot va acabar en un judici, que va tenir lloc el dia 1 d’agost del 1013. Els jutges van donar la raó a la vescomtessa i Fals va quedar vinculat per sempre més als Cardona.

Segle xi
Els castlans

El castell estava cedit a uns cavallers de cognom Falchs, que defensaven la torre, recaptaven les rendes del terme i administraven justícia. Els Falchs també tenien cedida la farga i el molí fariner. El cognom es va extingir amb Sibil·la de Falchs, que es va casar amb Lluís de Rajadell.

Més tard, els Sentmenat i els Cardona van disputar pel repartiment de les rendes durant més de dos segles, fins que una concòrdia va posar fi a les desavinences.

Segle xiv
Els pagesos del segle xiv

Se suposa que els primers pagesos eren alouers (propietaris), però van perdre les terres i van esdevenir serfs o remences. Les primeres dades conservades de la població daten del 1303. En aquell moment hi havia 17 cases a l’abric del castell, 3 al costat del molí i 52 masos aïllats. Pagaven al senyor censos en forma de fogasses de pa, ous, palla, blat, civada, llana, carn salada, vi i una mica de diners. També feien prestacions personals, com l’alberga, la llaurada, la tragina o l’eixarcolada (‘arrencar herbes’).

Segle xiv
Pesta Negra

A partir de mitjan segle xiv, successives epidèmies i la misèria que provocaven van fer disminuir la població. La greu crisi econòmica i demogràfica va culminar amb la desastrosa guerra civil catalana, un conflicte que enfrontava un poble amb el veí i que va provocar que la majoria de masos i cases s’abandonessin i s’ensorressin. Al final de la guerra, el 1472, de les 72 cases del 1303 en quedaven habitades menys d’una desena.

Segle xvi
Recuperació

Un cop pacificat el Principat, la represa va ser ràpida. A començaments del segle xvi, el territori va quedar repartit entre setze masos o propietats, que arribarien al segle xx pràcticament sense canvis.

Un factor que va ajudar a la recuperació va ser l’arribada de nombrosos emigrants occitans, que van contribuir amb el treball dels seus braços al progrés dels masos. Els edificis de les masies es van engrandir i els camps van anar prenent espai al bosc.

Segle xviii
La vinya

A finals del segle xviii, el preu del vi va pujar perquè tenia sortida en forma d’aiguardent. Molts pagesos sense terra, vinguts de la part de la serra de Castelltallat i d’altres llocs, es van instal·lar al poble, de manera que la població va gairebé triplicar-se en mig segle. Alguns amos van cedir solars edificables a canvi d’un cens i es va construir un centenar de casetes, algunes agrupades en ravals. El paisatge va canviar.

Segle xix
Guerres

Les carlinades van afectar força la zona, majoritàriament partidària de la facció carlina. En aquesta mateixa església hi va haver un episodi bèl·lic, el gener de 1837, quan s’hi va refugiar una companyia governamental assetjada per les tropes de Rafel Tristany.

Segle xx
Crisi agrícola

Després de la fil·loxera les vinyes es van replantar, però l’esclat de la Guerra Civil va provocar morts i la destrucció del patrimoni religiós, que va empobrir de nou la zona. L’església de Sant Vicenç va cremar tres dies i l’arxiu parroquial i els altars van ser destruïts.

La població es va mantenir, amb una lleugera davallada, a la primera meitat del segle xx. A la dècada de 1960, la introducció de maquinària i els preus baixos del vi van provocar la substitució de la vinya pel sembrat. El 1966 es va crear una cooperativa, que actualment explota una granja i la major part de la terra del pla de Fals. Els darrers anys s’ha tornat a plantar vinya a la propietat Jaumandreu, que actualment compta amb unes 60 hectàrees, tantes com les que va tenir a finals del segle xix abans de la fil·loxera.

Plafó interior 3

El castell de Fals

No hi ha una data exacta en què sapiguem del cert que es va acabar d’edificar el castell. Però el castell va tenir una importància cabdal en el comerç i la defensa de la frontera.

Quan es va construir el castell?

La primera notícia del castell de Fals data del 979, tot i que alguns experts asseguren que ja existia des de l’arribada de la frontera carolíngia al Cardener.

El lloc triat per construir la fortalesa permet controlar el pas per la riera de la vall i l’accés a la plana de Fals, que connecta amb la ruta entre Manresa, capital del comtat de frontera, i les àrees controlades per les capitals sota domini musulmà de Lleida i Balaguer.

L’any 986 Borrell II, comte de Barcelona, cedeix als vescomtes d’Osona el castell de Cardona i els seus territoris, entre ells el de Fals. L’any 1018, el vescomte Bremon cedeix a Bonfill de Fals una torre, segurament antecessora de l’actual Torre Vella. Bonfill de Fals és el primer castlà i el càrrec passarà als seus successors.

Els habitants del castell de Fals i el seu terme

Els castlans

El castlà és qui governa i té la jurisdicció d’un castell. Els vescomtes d’Osona nomenen castlà de Fals Bonfill de Fals. Com a castlà, Bonfill assumeix els cobraments proporcionals a la collita (delmes i primícies) i altres pagaments pels drets de moldre i de pas. El castlà de Fals també s’encarregarà d’aplicar la llei en temes menors.

Peu de foto: Testament sagramental de Bernat Falchs, 1204. Arxiu de la Corona d’Aragó

Mapa:

Castell de Boixadors
Castelltallat
Castell de Castelltallat
Fonollosa
Camps
Castell d’Aguilar
Riera d’Aguilar
Sant Pere Sallavinera
Aguilar de Segarra
Castellar
Castell de Castellar
Fals
Rajadell
Castell de Rajadell
La Torre
Torres de Fals
Riera de Rajadell
Sant Joan de Vilatorrada
Manresa
Sant Mateu de Bages
Riera de Fals
Riu Cardener
El castell de Fals

En aquella època, els castells constaven, habitualment, d’una muralla i una torre.

El castell es va edificar al cim d’un turó envoltat per la riera de Fals i el torrent de l’Infern, la qual cosa el feia gairebé inexpugnable. L’únic punt d’accés era per l’oest, on es va edificar la torre per tal de defensar el portal d’entrada al recinte.

Els rectors

Les parròquies estan dotades de terres, i principalment viuen de la producció de les seves terres directes i del cobrament dels delmes.

La pagesia

Algunes famílies pageses viuen en un nucli de cases i sitges arraulides a la falda de la torre. Els pagesos paguen censos anuals al senyor, en espècie (gallines, fogasses de pa, ous, llenya…) o en diners. Els principals productes que els pagesos obtenen de la terra són cereals, oli, vi, safrà, llegums i algunes fruites.

Els moliners i els forners

Els castells tenen associades molt sovint instal·lacions com molins i fargues.

Costums i llengua

La religió, sumada a les tradicions paganes, forma part de les creences de la gent. El cristianisme promou el terror al càstig etern, però a la vegada atorga la seguretat, almenys entre els poderosos, que poden comprar el perdó diví. Això fa que les esglésies rebin grans llegats.

L’idioma que es parla és el català, tot i que textos i la majoria de documents són en llatí.

Església romànica
Cementiri
Cases de pagesos i artesans
Residència del castlà
Pont
Torre Nova
Torre Vella

La Torre Nova (s. xiii-xiv) i la Torre Vella (s. xi) són les restes que es mantenen en peu de l’antic castell de Fals. Entre les dues torres es va construir un pont que les unia. El conjunt monumental el formen les dues torres (BCIN), la rectoria i l’església (BCIL).

Peu de foto: Restes del pont que unia les torres

Plafó interior 4

Els castells. La vida a la frontera

Les zones frontereres vivien en tensió constant. Els atacs se succeïen amb freqüència i la millor manera de defensar la frontera era la construcció de castells. Però, per què? I com ho feien?

Les ràtzies al comtat de Manresa

Fals es troba a prop d’un eix de comunicació entre les planes de Lleida, l’altiplà de la Segarra i el Pla de Bages. Aquestes vies serveixen de nexe comercial entre musulmans i cristians. Però no només això: també es fan servir sovint en cas d’atac o ràtzies (expedicions ràpides de càstig i pillatge). Les torres de defensa, anomenades manresanes, adquireixen gran importància.

Mapa 1:

a Solsona i la Seu d’Urgell
a Berga
a Berga i la Cerdanya
a Oristà i Olost
a Vic
a Tona i a Vic
al Vallès i Terrassa
Manresa
Comtat de Manresa
a Calaf, Balaguer i Lleida
a Martorell i Barcelona
Domini consolidat dels comtats
Domini consolidat islàmic
Ràtzies islàmiques (cap a l’any 1000)
Comunicacions
Trull o premsa de vi
Les fortaleses i castells de conquesta

Amb la desaparició definitiva de les ràtzies musulmanes, l’avenç del comtat de Manresa cap a l’oest és ràpid. Les conquestes se succeeixen i l’edificació de fortaleses prolifera a la zona. Castells com els de Castellterçol, Castellgalí o Castellbell adopten els noms dels senyors que han organitzat conquestes i la seva construcció és autoritzada pel comte.

Mapa 2

Comtat d’Urgell
Peracamps
Sanaüja
Lloberola
Vallferosa
Fontanet
Claret
Ardèvol
Cardona
Pinós
Salo
Meià
Coaner
Castelladral
Súria
Buc-Castellnou
Castelltallat
Sant Mateu
Aguilar
Fals
Castellar
Rajadell
Grevalosa
Castellfollit del Boix
Guardiola
Callús
Manresa
Castellgalí
Castellbell
Marro
Bonifaci-de Guàrdia
Maians
Castellolí
Òdena
Ardesa
Jorba
Clariana
Tous
Montbui
La Roqueta
Queralt
Collbató
Pierola
Esparreguera
Claramunt
Piera
Gelida
Mediona
Orpí
Miralles
Vilademàger
Santa Perpètua de Gaià
Biosca
Talteüll
L’Aguda
Guissona
Tarroja de Segarra
Montfalcó
Gàver
Pujalt
Castellfollit
La Molsosa
Calonge
Durfort
Boixadors
Calaf
Seguers
Mirambell
La Manresana
Conill
Montfalcó el Gros
Rubió
Copons
Veciana
Albarells
Argençola
Cervera
Freixenet
Rubinat
Montmaneu
La Guàrdia Lada
Talavera
Savallà
Cirera
Civit
Montagull
Aguiló
Rauric
Santa Coloma de Queralt
Les Piles
Biure
Pontils
Montclar
Comtat de Berga
Comtat de Manresa
Comtat de Barcelona
Límit del comtat de Manresa
Límit dels comtats de Berga i Urgell
Domini real dels comtes de Barcelona i Osona
(entorn de l’any 1000)
Línia Llobregat-Cardener

Castells

1r període (878-993)
2n període (993-1031)

repassar que hi ha dos vegades SAVALLÀ – per ubicació, el correcte és el del costat d’Argençola.

De Guifré el Pelós a Borrell II: els castells com a protecció

A partir de Guifré el Pelós (878-897), la frontera del comtat de Manresa es va desplaçant cap al sud-oest, i en aquests punts es construeixen o consoliden castells i torres de guàrdia que controlen tots els passos i també serveixen per protegir les comunitats pageses que repoblen el territori.

Però són temps convulsos. Catalunya és devastada en dues ocasions (982 i 984-985) pel cabdill musulmà Almansor. Les peticions d’ajut de Borrell al rei franc són ignorades. Per això, el 988 el comte es nega a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei franc, Hug Capet, i instaura, de facto, la independència dels territoris sota el seu poder.

Mapa 3

Comtat d’Urgell
Comtat de Berga
Territori musulmà
Comtat de Barcelona
Comtat d’Osona
Palau
Castell
Ciutat
Límit de terme castral
Límit de sotsdemarcació
Frontera Llobregat-Cardener any 900
Frontera any 1000
Ardèvol
Pinós
Salo
Coaner
Cardona
Castelladral
Gaià
Pau de Balsareny
Súria
Buc-Castellnou
Balsareny
Avinyó
Oló
Sallent
Artés
Rodors
Clarà
Pau de Moià
Tenes-Castellcir
Castellterçol
Granera
Calders
Mura
Nèspola-Rocafort
Nespla
Camp de Bages
Castellet
Vacarisses
Castellbell
Castellgalí
Manresa
Callús
Montdó-Castelltallat
Fals
Rajadell
Castellar
Grevalosa
Maçana
Camp de Segarra
Guardiola
Sant Mateu
Ardesa
Castellfollit del Boix
Marro
Bonifaci-la Guàrdia
Òdena
Jorba
Clariana
Tous
Montbui
La Roqueta
Miralles
Queralt
Claramunt
Pierola
Esparreguera

Peu de foto: Castell de Castellbell, castell de Calafell i castell de Castellterçol.

Plafó interior 5

Fonollosa, terra de frontera

Segles de conquestes, batalles i guerres van acabar convertint Fonollosa en un territori de frontera que va marcar la seva vida, la seva cultura i el seu paisatge.

Dels romans als francs

Al segle v, l’imperi romà entra en crisi i el territori es fragmenta en dues meitats. A l’est, l’imperi bizantí, i a l’oest, els regnes dels pobles germànics, procedents del nord d’Europa. Els gots assoleixen el control de la península Ibèrica i formen el regne visigot. L’aparició d’Al-Àndalus fa que s’estengui un nou poder a l’est i al sud de la Mediterrània.

Màxima extensió de l’imperi bizantí (s. vi)
Màxima extensió del regne visigot (s. vii)
Màxima extensió del califat islàmic (s. viii)
Màxima extensió de l’imperi carolingi (s. ix)
Francs i gots conquereixen la Septimània, Urgell i Girona (732-798)

L’any 741, el franc Carles Martell aconsegueix desplaçar cap al sud la frontera amb l’emirat de Còrdova, fins a la Septimània, al nord de l’antic regne visigòtic. Pocs anys després (785-790) tropes franques, aquitanes i godes situen la frontera al sud d’Urgell i de Girona.

Regne d’Astúries
Nuclis resistents dels Pirineus
Avenços dels francs (vers 790)
Imperi bizantí
Frontera (741)
Frontera (751-759)
Frontera (785-790)
Antic territori got de la Septimània
Ducat d’Aquitània (regne franc)
Tolosa
Carcassona
Narbona
Nimes
Bascònia
Pamplona
Osca
Tudela
Saragossa
Lleida
Barcelona
Tortosa
Medinaceli
Emirat de Còrdova
València
Urgell
Girona
Illes Balears

Els carolingis arriben a Barcelona i creen els comtats (798-870)

El comte Guillem de Tolosa conquereix Barcelona l’any 801. Després de la conquesta carolíngia, als territoris pirinencs en poder dels francs es creen uns districtes polítics i administratius que reben el nom de comtats i s’organitzen al voltant de dues autoritats: el comte i el bisbe.

Seu episcopal
Seu episcopal restaurada (801)
Ciutat
Principals indrets estratègics
Avenç territorial franc (790)
Avenç territorial franc (800-812)
Expedicions carolíngies (788-809)
Contraofensives musulmanes (801-811)
Revolta d’Aissó (826-827)
Zona insegura (826-878)
Ducat d’Aquitània
Regne franc
Septimània
Castellrosselló
Elna
Cotlliure
Rosselló
Vallespir
Girona
Empúries
Llívia
Urgell
Cerdanya
Ciutat d’Urgell
Pallars
Ribagorça
Casserres/Cardona
Roda
Vic
Osona
Terrassa
Barcelona
Emirat de Còrdova
Lleida
Tarragona
Tortosa

Guifré el Pelós fixa la frontera al Cardener i al Llobregat (870-897)

Amb el nomenament de Guifré el Pelós com a comte de Barcelona es consolida la protecció militar del Ripollès, la Plana de Vic, el Moianès, les Guilleries i el Bages. Es dona forma al comtat d’Osona, del qual emergirà el comtat de Manresa com a territori de marca.

Seu episcopal
Monestir fundat per Guifré I
Ciutat
Comtats en mans de Guifré I
Territoris en mans del seu germà Miró I el Vell
Comtats sota el domini de Ramon I de Pallars i Ribagorça
Comtats governats per Sunyer II d’Empúries
Sobrarb
Comtat de Tolosa
Pallars/Ribagorça
Urgell
Ciutat d’Urgell
Cerdanya
Capcir
Conflent
Vallespir
Rosselló
Castellrosselló
Elna
Peralada
Empúries/Peralada
Empúries
Besalú
Girona
Barcelona
Terrassa
Manresa
Cardona
Berga
Vic
Roda de Ter
Osona
Ripoll
Sant Joan de les Abadesses
Emirat de Còrdova
Lleida
Tarragona
Tortosa

SCRIPTORIUM 1

Engonça, la vescomtessa

El judici de Fals. La víctima

Engonça va ser vescomtessa d’Osona entre 1010 i 1014 i senyora de Cardona i Fals. Era vídua de Ramon, vescomte d’Osona.

Després d’enviudar va haver d’entaular un plet contra el bisbe de Vic, Borrell, que volia prendre-li la possessió del castell de Fals, que fins llavors havia sigut dels vescomtes.

La vescomtessa Engonça i els testimonis que aportà al judici van defensar el seu dret al castell de Fals, amb les seves pertinences i elements adjacents, perquè feia més de trenta anys que el seu cunyat (el vescomte Ermemir) i el seu marit (el vescomte Ramon) l’havien tingut en alou; és a dir, en plena propietat.

Va tenir quatre filles i cinc fills, tres dels quals la van succeir com a titulars del vescomtat.

L’any 1039, en fer testament, confirmà moltes deixes al monestir de Sant Pere de Casserres, on va ser enterrada el 1062.

ENGONÇA
Vescomtessa d’Osona
Ramon, vescomte d’Osona
Ermemir II, vescomte d’Osona (979 – 1007/1009)
Arnulf, bisbe de Vic
Llop
Miró
Bremon, vescomte d’Osona (1014-1029)
Eribau, vescomte d’Osona (1029-1035) i bisbe d’Urgell (1035-1042)
Isovard
Ramon
Adalez
Giberga
Guisla
Amaltrud
Folc I, vescomte d’Osona (1036-1040)
Guisla de Sant Martí, vescomtessa d’Osona (1036-1040)
Ramon Folc I, vescomte d’Osona i de Cardona (1040-1088)
Ramon Folc II, vescomte de Cardona (1088-1092), bisbe d’Urgell (1092-1095) i bisbe de Barcelona (1096-1099)

SCRIPTORIUM 2

El judici de Fals. L’acusat

Borrell, bisbe de Vic

Borrell va ser escollit titular de la seu de Vic l’any 1010 i va representar un canvi en les afinitats polítiques del bisbat, que passa de ser controlat pels vescomtes d’Osona a ser controlat per la casa comtal de Barcelona, que exerceix de contrapoder als Cardona.

Borrell va enfrontar-se a Engonça en reclamar la possessió de Fals per al bisbat de Vic.

El judici de l’1 d’agost del 1013 decidiria qui seria el senyor de Fals.

Borrell va morir a Girona el 1017, de camí cap al concili de Narbona.

Qui el va precedir i qui el va succeir al bisbat de Vic:

Arnulf – Bisbe de Vic en 993-1010.

Borrell – Bisbe de Vic en 1010-1017.

Oliba – Bisbe de Vic en 1017-1046.

Arnulf – Bisbe de Vic en 993-1010.

Germà dels vescomtes d’Osona i senyors de Cardona Ermemir i Ramon. Va morir d’una ferida arran de la campanya militar a Còrdova dels comtes catalans, juntament amb el seu germà Ramon.

Borrell – Bisbe de Vic en 1010-1017.

Oliba – Bisbe de Vic en 1017-1046.

Benedictí, comte de Berga i de Ripoll i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà.

Fundà el monestir de Montserrat i restaurà Manresa i Cardona, on impulsa la construcció de la canònica.

Oliba va ser una de les figures més rellevants del seu temps pel que fa a la gestació de la cultura catalana i com a gran impulsor de l’art romànic, i va promoure les assemblees de pau i treva per protegir la gent senzilla contra les violències nobiliàries.

SCRIPTORIUM 3

Bonfill i els castlans de Fals

El judici de Fals. El testimoni

Bonfill va actuar com a testimoni a favor d’Engonça en el plet amb el bisbe de Vic.

El 1018, com a agraïment, el vescomte Bremon de Cardona, fill d’Engonça, li va cedir la torre de Fals, situada al comtat de Manresa.

Bremon va morir abans que Engonça, i al seu testament, el 1026, declarà Bonfill de Fals fidel seu i el nomenà marmessor.

El fill de Bonfill i Ermengarda de Fals es digué Borrell Bonfill i va ser un dels marmessors escollits per la vescomtessa Engonça en el seu testament, el 1039.

Els Fals (o Falchs) van assumir responsabilitats en la conquesta i repoblació de la Segarra, sota els auspicis dels bisbes de Vic i encomanats pels comtes de Barcelona.

SCRIPTORIUM 4

Els comtes de Barcelona

El judici de Fals. Els jutges

La declaració es va portar a terme davant dels jutges Guifré i Olivà de Granera. Ramon Borrell i Ermessenda, comtes de Barcelona i Osona, van presidir el judici per la possessió de Fals.

Com a comtes de Barcelona es van dedicar a consolidar les fronteres i a repoblar els nous territoris un cop ampliats els seus dominis.

Ramon Borrell va promoure la repoblació de l’est de la Segarra, la Conca de Barberà i el Camp de Tarragona i va impulsar la campanya militar de Còrdova, amb gairebé un miler de cavallers. Molts hi van morir, però els qui van retornar ho van fer amb gran quantitat de riqueses. El comte va morir el 1017.

Ermessenda de Carcassona va actuar com a regent a partir de llavors i fins a la majoria d’edat del seu fill Berenguer Ramon I, dit el Corbat, que seria el següent comte de Barcelona, Girona i Osona.

SCRIPTORIUM 5

El judici de Fals. Els pagesos

Pagesos i pageses són els protagonistes passius del judici de Fals, ja que els vescomtes i el bisbe es disputaven quedar-se amb els beneficis del seu treball i els drets que haurien de pagar per fer ús de les diferents instal·lacions i per la protecció rebuda.

Els seus noms ens són desconeguts. Apareixen només ocasionalment, en documents anomenats capbreus, on s’enumera la llista de possessions del senyor. Un d’aquests documents és precisament el testament d’Engonça.

Durant el temps del judici, hi havia un total de 52 pagesos posseïdors de masos i 17 persones que tenen alguna casa o peça de terra dins dels dominis.

Els vassalls del castlà de Fals havien de pagar censos amb gallines, colomins o diners com a usuaris de les instal·lacions on residien, a més d’altres obligacions per les collites i serveis.

SCRIPTORIUM 6

El judici de l’1 d’agost del 1013 a Vic

El judici de Fals. El desenllaç

En la declaració davant dels jutges Guifré i Olivà de Granera, el bisbe Borrell va començar reclamant que la vescomtessa no pogués deixar en herència el castell de Fals perquè, segons ell, pertanyia al bisbat.

La vescomtessa va respondre:

«De cap manera el difunt bisbe Arnulf va poder deixar en herència a dita església l’esmentat castell ni les seves pertinences ni límits o adjacents, perquè el difunt vescomte Ermemir el tenia en propi alou i va donar [en herència] l’esmentat castell de Fals al vescomte Ramon, marit meu, i al seu germà».

A més de la declaració d’Engonça, el judici va incloure diferents testimonis:

«Nosaltres, com a testimonis, en nom de Déu, tri i u, sobre l’altar de Sant Joan de l’església de Vic […] que hem vist que el dit castell de Fals ha estat tingut i posseït pel vescomte Ermemir i després pel seu germà Ramon durant més de trenta anys».

Finalment, el jutge Guifré donà la raó a la vescomtessa, a qui reconeix la propietat del castell de Fals per llei:

«Així doncs, jo, el levita i jutge Guifré, que he dirigit aquesta causa, he entès suficientment el problema, aplicant aquella sentència de la llei que diu: “Allò que algú posseeix durant trenta anys sense interrupció de temps, de cap manera no pot admetre recurs de ser requerit en propietat per un altre”».

Un cop dictada la resolució, el bisbe Borrell hi donà el seu consentiment:

«I jo, el bisbe Borrell, he rebut els testimonis esmentats, que han testimoniat per jurament, i per això abandono [la reclamació] perquè mai més ni jo mateix ni cap dels meus successors no la torni a repetir ni cap persona la intenti infringir».

SCRIPTORIUM 7

El testament d’Engonça

El judici de Fals. El testament

L’any 1039 Engonça d’Osona, senyora de Cardona i Fals, va fer testament. Gràcies al fet d’haver guanyat el judici, va poder deixar en herència el castell de Fals i moltes altres deixes d’aquest terme al monestir de Sant Pere de Casserres, fundat per la seva sogra, Ermentruit, el 1006.

Al testament apareixen com a marmessors Borrell Delan i Miró, sacerdot; Bonfill, abat de Sant Pere de Casserres; i Borrell Bonfill, castlà de Fals.

Aquí podeu llegir-ne alguns fragments, on és interessant veure com menciona el nom dels qui hi vivien, els seus cultius, etc.:

«Jo, Engúncia, vescomtessa, en el nom de Déu, vull que siguin marmessors i tutors meus, els quals, si m’arriba la mort, tenen permís per distribuir i donar per la meva ànima tots els meus béns, mobles i immobles, tal com trobaran escrit […]».

»Primerament, dono a la casa de Sant Pere de Casserres, on el meu cos ha de descansar, dues peces de terra de l’alou que posseeixo a Conill i Mirambell […] i a Querol, tot l’alou que hi tinc, amb cases, terres i vinyes, cultivades i ermes, tot allò que tinc en el terme i que em va pervenir per compra, i també una tona i dos cups. I un altre alou que tinc al Grau, allà on hi ha situat l’oratori de Santa Maria, és a dir al solell, amb els corrals i les cases, així com la sagrera del dit oratori amb les terres i vinyes i l’olivar […]».

»I un altre lloc, dins del terme de Fals, la Sala, que està situada davant del castell, amb les cases que allà s’hi troben […] I al lloc conegut com Garviso i […] la casa on viu un home que es diu Domingo, juntament amb tot l’alou que vaig adquirir al difunt Advert […]».

»I a Mont Conill les cases, amb les terres, vinyes, arbres i una font, que eren d’un tal Oliver Rosella, més un altre alou que vaig adquirir de Patrici, amb totes les cases, tret del celler, ho deixo a l’esmentat monestir […]».

SCRIPTORIUM 8

El judici de Fals

Els documents. Els documents dels scriptoria

El mot scriptorium significa ‘lloc per escriure’ i fa referència a les cambres dels monestirs de l’Europa medieval dedicades a la còpia de manuscrits per part dels escrivans.

El fet que els eclesiàstics, especialment els monjos, formessin part de la minoria que sabia llegir i escriure va propiciar que sovint actuessin de notaris o transcriptors en testaments, compravendes, plets i judicis.

La tradició de les lleis romanovisigòtiques obligava a deixar constància per escrit d’aquest tipus d’operacions.

Gràcies a això, es conserven documents que ens permeten resseguir l’origen i la història de Fals:

Any 984 Pergamí 1.452 de Catalunya Carolíngia.
Any 993 Cartulari del monestir de Sant Benet (venda de Torre Blanca).
Any 1013 Arxiu privat de la duquessa de Cardona (judici a Fals).
Any 1018 Cartulari del monestir de Sant Benet (cessió d’un alou).
Any 1027 Cartulari del monestir de Sant Benet (donació de dos alous).
Any 1028 Cartulari del monestir de Sant Benet (venda a Bonfill i Ermengarda de set peces de terra a Camps).
Any 1029 Cartulari del monestir de Sant Benet (Ermengarda dona una terra a Sant Benet).
Any 1032 Cartulari del monestir de Sant Benet (venda d’una vinya).
Any 1034 Cartulari del monestir de Sant Benet (venda d’una vinya).
Any 1039 Testament d’Engonça (còpia de l’original al Diplomatari de Cardona).
Any 1040 Cartulari del monestir de Sant Benet (compra de casals).
Any 1042 Cartulari del monestir de Sant Benet (donació d’un mas).

CARTEL·LES

Porta principal de l’església

1656. Al vèrtex superior del frontó trobem un bust amb cabell llarg i barba que podria representar Crist. La pedra del pas de la porta guarda una inscripció enigmàtica.

La capella gòtica. Segle xv

Aquesta capella és l’única part que es conserva del temple gòtic. Entre les figures de les quals arrenquen els quatre nervis destaca la d’un home amb ulls grans que es llepa el dit gros de la mà.

El temple romànic. Segle xi

En aquest punt es va edificar el temple romànic, inici de l’església. No se’n tenia constància fins que unes excavacions arqueològiques els anys 2000 i 2020 van deixar al descobert algunes restes. Encara es poden veure unes columnetes romàniques aprofitades durant l’ampliació del segle xvii.

La Capella Fonda. 1885

Edificada sobre l’antic cementiri, que havia entrat en desús. Aquesta capella estava permanentment il·luminada per una llàntia i era el lloc més sagrat del temple.

Cap de Sant Joan Evangelista. Pendent de datació

Fet de pedra de marès esculpida i policromada. Es treballa amb la hipòtesi que sigui una resta d’una figura gòtica de Sant Joan Evangelista, perquè es va trobar al seu altar.

Capitell

Capitell gòtic de procedència incerta. Donació de l’historiador medievalista Xavier Sitjes i Molins a finals del segle xx.

FITA 1

falta definir la fletxa 1

Torres de Fals

Castell de frontera

FITA 2

fletxa dreta

Torre Nova

FITA 3

fletxa esquerra

Torre Vella

Rectoria

Església de Sant Vicenç