El Cardener era el límit històric de la Catalunya Vella, i les valls que recorren aquest territori d’est a oest, com la de Rajadell o la de la Riera de Fals en la qual ens trobem, marcaven la direcció de conquesta dels comtats catalans vers els territoris de l’oest com la Segarra.

Al vessant dret de la riera de Fonollosa, en un lloc estratègic al llarg de l’antic camí ral que menava de Barcelona a Cardona, trobem un testimoni d’aquell antic territori fronterer: el conjunt monumental format per les torres de l’antic castell de Fals, l’església de Sant Vicenç de Fals, la seva rectoria i el cementiri. Les primeres notícies del conjunt daten del 995, quan en ple procés de repoblació de les terres de frontera, l’actual territori del Bages quedà definit per un gran conjunt de fortificacions a les seves zones més elevades que defensaven els nous territoris conquerits. Sota els dominis dels Vescomtes de Cardona, aquests posaven homes de confiança al capdavant dels castells, els castlans. El cavaller Bonfill de Fals és el primer del qual en tenim referència pel castell de Fals, l’any 1018.

El castell

Del conjunt defensiu de les Torres de Fals en resten actualment dues torres. La primera torre, adossada i protegint les edificacions religioses, s’alça sobre el pujol arribant fins als 19 metres d’alçada. A la base observem pedres de grans mides sense treballar lligades amb morter de calç. La segona torre, s’alça 17 metres en un rocam sobre el Torrent de l’Infern. En aquest cas, l’estructura està formada per blocs de pedra ben treballats disposats en files horitzontals a trencajunts. Ja en el segle XIX es va protegir la torre amb l’actual mur perimetral que la rodeja. La Torre “Nova” es connectava amb la torre “vella” i el recinte murallat a través d’un pont elevat sobre el fossat.

Si voleu conèixer històries vinculades a les Torres de Fals descobriu aquí a Engonça, senyora del castell, el castlà Bernat i l’enfrontament entre les dues torres durant la guerra civil catalana.