De la primitiva església romànica pràcticament no en queden restes apreciables. Els pocs vestigis que en resten indiquen que era d’una sola nau en disposició est-oest. Al costat del campanar es preserva la capella gòtica (s.XVI), que manté varis elements característics d’aquest estil, com una finestra geminada ogival o una fornícula acabada amb arc apuntat de dimensions notables.

Al llarg del segle XVII dues grans intervencions varen canviar totalment la fesomia de l’església. Durant la primera meitat del s. XVII, tot i mantenir la llargada del temple romànic, se n’augmentà la seva amplada, mentre que a finals de segle s’hi afegí un cos de nau tant a ponent com a llevant. D’aquesta reestructuració de l’església daten també els dos accessos visibles a la façana sud de temple. L’entrada principal, amb la data gravada de 1656, i una altra de lateral, amb la data 1647, que devia ser tapiada poc després de construir-se. Al segle XVIII s’aixecà l’actual campanar. Finalment, al 1885 s’afegí la Capella Fonda sobre l’antic cementiri, definint l’aspecte actual del conjunt.