CATALÀ / ESPAÑOL / ENGLISH /FRANÇAIS
NECRÒPOLIS DE LA PLAÇA DE LA CREU
CAMPS (Fonollosa)
En el marc de les obres d’urbanització de la Plaça de la Creu de Camps es va realitzar l’excavació arqueològica de bona part de l’espai que ocupa la plaça.
La intervenció arqueològica va permetre localitzar, estudiar i documentar: la necròpolis, ubicada cronològicament entre l’antiguitat tardana i l’Alta Edat mitjana, les estructures d’un gran edifici d’època baix medieval i finalment, un espai cementirial datat entre els segles XVII i XIX.
Fins a la troballa d’aquestes restes arqueològiques, la referència documental més antiga del nucli de Camps era un document de l’any 950, segons el qual el Comte Borrell dóna a Santa Cecília de Montserrat un alou, amb les esglésies de Santa Maria, Sant Pere i la capella de Sant Mamet de Bacardit, en un lloc que es deia Cancis (Camps) i que pertanyia a Castro de Montedeon (Castelltallat), del comtat de Manresa.
L’excavació arqueològica obre una finestra a la història i al patrimoni de les diferents generacions de campins que han viscut en aquest indret des d’èpoques molt més antigues.
TARDO ANTIGUITAT (S.IV- VIII):
D’aquest moment s’han documentat estructures arquitectòniques (murs) de construccions vinculades a un espai funerari, possiblement dividit en diferents àmbits familiars, juntament amb un bon nombre de sepultures.
Com a peça principal, i formant part d’una d’aquestes estructures arquitectòniques, es va localitzar una gran llosa de pedra local amb un plantae pedum, amb tres parells de plantes de peus esculpides en la seva superfície. Aquest element, artístic i simbòlic, seria el marxapeu de l’entrada a un d’aquests espais funeraris tardoantics. Aquest singular i poc freqüent element arrenca de la tradició romana pagana i probablement es manté ja en èpoques paleocristianes.
Diverses tombes orientades est-oest, excavades en el sòl en forma de sarcòfag i cobertes amb grans lloses i, fins i tot, alguna segellada amb opus signinum, ens parlen de comunitats segurament ja cristianitzades
ALTA EDAT MITJA (S.IX-XII)
D’aquesta època s’han localitzat i excavat diverses tombes, algunes antropomorfes, relacionades amb la sagrera de l’església romànica de Santa Maria, del lloc que el 950 anomenen Cancis i que derivarà en Camps. Són sepultures amb la mateixa orientació que les antigues.
BAIXA EDAT MITJA (S. XIII-XV)
Durant aquesta època aquest espai es reorganitza, i s’hi donen nous usos relacionats amb el creixement urbanístic i de població del nucli de Camps.
Sobre una part de l’antiga necròpolis, s’hi construeix un gran edifici de factura gòtica amb gruixuts murs laterals de pedra i morter de calç i arcs apuntats, en el seu interior, per aguantar l’embigat del primer trebol.
Unes dècades abans, en aquest espai ja s’hi havia construït una premsa de biga, de la qual durant l’excavació se’n va localitzar la seva base. També s’hi van excavar diverses sitges d’emmagatzematge de cereals.
MODERNA I CONTEMPORÀNIA (S. XVI-XIX)
A inicis de l’època moderna, l’edifici gòtic és ensorrat i el solar que es crea s’utilitza de nou com a cementiri fins a la seva clausura a darreries del segle XIX.
Aquest moment no ha estat representat en la museografia de la plaça ja que la presència massiva d’enterraments, la seva superposició, la creació d’osseres i la destrucció sistemàtica d’inhumacions més antigues a l’hora de fer les noves tombes, creen un espai caòtic que ocupa bona part de l’àrea excavada.
Del moment de la clausura d’aquest cementiri és la creu del mig de la plaça, que li dóna el nom en l’actualitat.
ESPAÑOL
NECRÓPOLIS DE LA PLAZA DE LA CREU
CAMPS (Fonollosa)
En el marco de las obras de urbanización de la Plaza de la Creu de Camps se realizó la excavación arqueológica de buena parte del espacio que ocupa la plaza.
La intervención arqueológica permitió localizar, estudiar y documentar: la necrópolis, ubicada cronológicamente entre la antigüedad tardía y la Alta Edad Media, las estructuras de un gran edificio de época bajo medieval y finalmente, un espacio cementerial datado entre los siglos XVII y XIX.
Hasta el hallazgo de estos restos arqueológicos, la referencia documental más antigua del núcleo de Camps era un documento del año 950, según el cual el Conde Borrell da a Santa Cecilia de Montserrat un alodio, con las iglesias de Santa Maria, Sant Pere y la capilla de Sant Mamet de Bacardit, en un lugar que se llamaba Cancis (Camps) y que pertenecía a Castro de Montedeon (Castelltallat), del condado de Manresa.
La excavación arqueológica abre una ventana a la historia y al patrimonio de las diferentes generaciones de campins que han vivido en este lugar desde épocas mucho más antiguas.
TARDO ANTIGÜEDAD (S.IV- VIII):
De este momento se han documentado estructuras arquitectónicas (muros) de construcciones vinculadas a un espacio funerario, posiblemente dividido en diferentes ámbitos familiares, junto con un buen número de sepulturas.
Como pieza principal, y formando parte de una de estas estructuras arquitectónicas, se localizó una gran losa de piedra local con un plantae pedum, con tres pares de plantas de pies esculpidas en su superficie. Este elemento, artístico y simbólico, sería el marchapié de la entrada a uno de estos espacios funerarios tardoantiguo. Este singular y poco frecuente elemento arranca de la tradición romana pagana y probablemente se mantiene ya en épocas paleocristianas.
Varias tumbas orientadas este-oeste, excavadas en el suelo en forma de sarcófago y cubiertas con grandes losas y, incluso, alguna sellada con opus signinum, nos hablan de comunidades seguramente ya cristianizadas.
ALTA EDAD MEDIA (S.IX-XII)
De esta época se han localizado y excavado varias tumbas, algunas antropomorfas, relacionadas con la sagrera (espacio funerario) de la iglesia románica de Santa Maria, del lugar que el 950 llaman Cancis y que derivará en Camps. Son sepulturas con la misma orientación que las antiguas.
BAJA EDAD MEDIA (S. XIII-XV)
Durante esta época este espacio se reorganiza, y se dan nuevos usos relacionados con el crecimiento urbanístico y de población del núcleo de Camps.
Sobre una parte de la antigua necrópolis, se construye un gran edificio de factura gótica con gruesos muros laterales de piedra y mortero de cal y arcos apuntados, en su interior, para aguantar el envigado del primer piso.
Unas décadas antes, en este espacio ya se había construido una prensa de viga, de la que durante la excavación se localizó su base. También se excavaron varios silos de almacenamiento de cereales.
MODERNA Y CONTEMPORÁNEA (S. XVI-XIX)
A inicios de la época moderna, el edificio gótico es derrumbado y el solar que se crea se utiliza de nuevo como cementerio hasta su clausura en finales del siglo XIX.
Este momento no ha sido representado en la museografía de la plaza ya que la presencia masiva de enterramientos, su superposición, la creación de osarios y la destrucción sistemática de inhumaciones más antiguas a la hora de hacer las nuevas tumbas, crean un espacio caótico que ocupa buena parte del área excavada.
El momento de la clausura de este cementerio es la cruz del medio de la plaza, que le da el nombre en la actualidad.
PIES DE FOTOGRAFÍAS:
Dinero de Jaume II. S. XIV
Plantae Pedum
Trabajos de excavación arqueológica
Documentación de estructuras
Entierro tardoantiguo
Tumbas tardoantiguas y alto medievales
Interior del edificio del s. XIV-XV
Enterramientos de época moderna
Plano necrópolis (museografía)
ENGLISH
NECROPOLIS OF PLAÇA DE LA CREU
CAMPS (Fonollosa)
As part of the development works of Plaça de la Creu in Camps, archaeological excavation was carried out in much of the space occupied by the square.
The archaeological intervention allowed for the location, study and documentation of: the necropolis, located chronologically between Late Antiquity and the High Middle Ages, the structures of a large late medieval building and finally, a burial space dated to between the 17th and 19th centuries.
Until the discovery of these archaeological remains, the oldest documented reference to the village of Camps was a document from the year 950, according to which Count Borrell gave a freehold to the monastery of Santa Cecília de Montserrat including the churches of Santa Maria, Sant Pere and the chapel of Sant Mamet de Bacardit, in a place which was called Cancis (Camps), belonging to Castro Montedeon (Castelltallat), in the county of Manresa.
The archaeological excavation opens a window onto the history and heritage of the different generations of people from Camps who have lived in this area since much older times.
LATE ANTIQUITY (5TH – 8THc.):
Architectural structures (walls) of constructions linked to a funeral space, possibly divided into different family areas, along with a good number of tombs from this period have been documented.
A main piece that was discovered, forming a part of one of these architectural structures, was a large slab of local stone with a plantae pedum with three pairs of soles carved onto its surface. This element – both artistic and symbolic – would have been the threshold of one of these funeral spaces of Late Antiquity. This unique and rare element came from the pagan Roman tradition and was probably still maintained in early Christian times.
Several east- west facing graves, dug into the soil in the shape of a sarcophagus and covered with large slabs, some even having an opus signinum seal, tell us of communities that were surely already Christianised.
HIGH MIDDLE AGES (9TH – 12THc.)
From this period, several tombs have been discovered and excavated – some anthropomorphic – related to the sanctuary of the Romanesque church of Santa Maria, known as Cancis in 950, from where the name Camps would be derived. These graves have the same orientation as the older ones.
LATE MIDDLE AGES (13th – 15thc.)
During this time the space was reorganised and given new uses related to urban growth and the population of the village of Camps.
On top of part of the old necropolis, a large gothic building was constructed – with thick, lateral stone and lime mortar walls, and pointed arches in its interior to support the beams from the first clover.
Some decades earlier, a beam press had already been constructed, the base of which was discovered during the excavation. Several grain- storage silos were also excavated.
MODERN AND CONTEMPORARY (16th – 19thc.)
In early modern times the gothic building collapsed and the resulting plot of land was once again used as a cemetery, until its closure in the late nineteenth century.
This period has not been represented in the museography, as the massive presence of burials, their overlay, the creation of ossuaries and the systematic destruction of older burials to make way for new graves created a chaotic space occupying much of the excavation area.
The cross in the middle of the square dates back to the closure of the cemetery, and gives the square its name today.
PEUS DE FOTOGRAFIES:
Coins from the period of Jaume II (14thc.)
Plantae Pedum
Archaeological excavations
Documentation of structures
Late Antiquity burial
Late Antiquity and High Medieval tombs
Interior of the building from 14th to 15th c.
Modern Age burials
Plan of the necropolis (museography)
FRANÇAIS
NÉCROPOLE DE LA PLACE DE LA CREU
CAMPS (Fonollosa)
Dans le cadre des travaux d’urbanisation de la Place de la Creu à Camps, des fouilles archéologiques ont été réalisées sur une grande partie de l’espace occupé par la place.
L’intervention archéologique a permis de situer, étudier et documenter la nécropole, qui se situe chronologiquement entre l’antiquité tardive et le Haut Moyen Âge, les structures d’un grand bâtiment du Bas Moyen Âge et un espace occupé par un cimetière daté entre le XVIIe et le XIXe siècles.
Jusqu’à la découverte de ces vestiges archéologiques, la référence documentaire la plus ancienne du village de Camps était un document remontant à l’an 950, dans lequel le Comte Borrell donnait en pleine propriété à Santa Cecília de Montserrat, les églises de Santa Maria, Sant Pere et la chapelle de Sant Mamet de Bacardit, dans un lieu-dit appelé Cancis (Camps) appartenant à Castro de Montedeon (Castelltallat), du Comté de Manresa.
Les fouilles archéologiques ouvrent une fenêtre sur l’histoire et le patrimoine des générations d’habitants de Camps qui ont vécu dans ce lieu depuis des époques beaucoup plus anciennes encore.
ANTIQUITÉ TARDIVE (IVe – VIIIe siècle) :
On a retrouvé de cette période des structures architectoniques (murs) de constructions liées à un espace funéraire, possiblement divisé en plusieurs zones familiales, ainsi qu’un certain nombre de sépultures.
Le principal élément identifié, faisant partie d’une de ces structures architectoniques, est une grande dalle en pierre locale et un plantae pedum, avec trois empreintes de semelles sculptées sur sa surface. Cet élément artistique et symbolique serait le seuil de l’entrée de l’un de ces espaces funéraires de l’Antiquité tardive. Cet élément singulier et peu courant marque le début de la tradition romaine païenne et a probablement été maintenu aux époques paléochrétiennes.
Plusieurs tombes orientées est-ouest, creusées dans le sol en forme de sarcophage et couvertes par de grandes dalles, dont une est sellée par de l’opus signinum, nous parlent de communautés sûrement déjà christianisées
HAUT MOYEN ÂGE (IXe – XIIe siècle)
De cette époque, on a situé et fouillé plusieurs tombes, dont certaines sépultures anthropomorphes liées au sanctuaire de l’église romane de Santa Maria, d’un lieu-dit appelé Cancis en l’an 950, qui par la suite deviendra Camps. Ces sépultures ont la même orientation que les anciennes.
BAS MOYEN ÂGE (XIIIe – XVe siècle)
À cette période, ce site fut réorganisé et donna lieu à de nouveaux usages liés au développement urbanistique et à la croissance de la population du village de Camps.
Sur une partie de l’ancienne nécropole, un grand bâtiment de style gothique fut construit, avec d’épais murs latéraux en pierre et mortier de chaux et des arcs en ogive dans son intérieur pour soutenir la charpente du premier trèfle.
Quelques décennies plus tôt, un pressoir à poutres avait déjà été construit sur ce site, dont la base a été retrouvée durant les fouilles. Plusieurs silos à grains ont également été découverts.
ÉPOQUE MODERNE ET CONTEMPORAINE (XVIe – XIXe s.)
Au début de l’époque moderne, le bâtiment gothique fut démoli et le site fut à nouveau utilisé comme cimetière jusqu’à sa fermeture à la fin du XIXe siècle.
Cette période n’est pas représentée dans la muséographie de la place, puisque la présence massive de sépultures, leur superposition, la création d’ossuaires et la destruction systématique des sépultures plus anciennes au moment de creuser de nouvelles tombes, ont formé un espace chaotique qui occupe une bonne partie de la zone des fouilles.
La croix située au milieu de la place, qui lui a donné son nom actuel, remonte à l’époque de la fermeture de ce cimetière.
LÉGENDES DES PHOTOS :
Monnaies de Jaume II. XIVe s.
Plantae Pedum
Travaux de fouilles archéologiques
Documentation des structures
Enterrement de l’Antiquité tardive
Tombes de l’Antiquité tardive et du Haut Moyen âge
Intérieur du bâtiment du XIVe – XVe s.
Enterrements de l’époque moderne
Plan de la nécropole (muséographie)
Barcelona, Espanya
