Maquis

La majoria dels guerrillers maquis van caure a mans de la policia o es van retirar, i a començament de la dècada dels 60 el Caracremada era l’únic que seguia en actiu. El 24 de juliol van atemptar juntament amb el seu company Pedro Antonio Sánchez Martínez contra diverses torres d’alta tensió del Pla de Fals i el Pla de Montcunill. En una de les torres hi van penjar una bandera de la FAI. Van fugir en direcció a la frontera nord, passant pel Molí de Boixeda (vegeu foto superior). El 2 d’agost de 1963 Caracremada va tornar a Fals i va volar tres torres al costat mateix de Cal Prim.

A finals d’estiu de 1945, una colla de maquis, coneguda com la partida de “Los feos”, es va infiltrar per la frontera en direcció a Andalusia, la seva terra. Uns quants d’ells es van aixoplugar uns dies en una balma al Pla dels Manresans. Anaven afamats i van anar a demanar menjar a la Torre, on hi feia estada un seminarista que feia classes de repàs a la mainada. Seguint les consignes de la policia, aquest va córrer a denunciar els fets. El vespre del dia 7 de setembre, nombrosos efectius de la Guàrdia Civil van envoltar els maquis. Aprofitant la fosca, alguns van poder escapar, però un va ser abatut per les bales. Es tractava de Gaspar López Jiménez, àlies “El Rubio”. El lloc on va morir és conegut des de llavors com el “Camp o Pla del Maquis” (vegeu foto capçalera), tot i que probablement els fets tingueren lloc en una bauma molt propera (vegeu foto superior) . Quan va arribar el jutge i van aixecar el cadàver van cridar a Jaume Juvert, de cal Sadurní, perquè traslladés el difunt al cementiri amb el seu carro de trabuc. Va ser enterrat a terra, sense taüt, embolicat amb una borrassa. El 1992, l’associació “Amical d’Antics Guerrillers Espanyols” li va retre homenatge i va dignificar la seva tomba amb una làpida.