Llegenda dels espatllats

La llegenda dels Espatllats dóna nom a un paratge rocós proper al nucli de Fonollosa, on es diu que antigament hi havia hagut una casa que va desaparèixer sota la runa a causa de fenòmens poc clars.

Aquests fets van ser recollits en un llibre de llegendes i rondalles del Bages: Fa molts anys un home i la seva dona van anar a missa. Mentre eren a l’església del poble, la seva casa va patir un moviment. Quan van arribar a casa seva, van veure que la casa no hi era: havia desaparegut. Després d’espantar-se i preguntar-se què havia passat, van sentir el gall que encara cantava colgat de la runa.

La casa, per un moviment estrany, havia quedat a sota terra i el gall cantava, també a sota. Des d’aquell dia, la família no va tenir casa. Per això, aquesta zona rep el nom de “Els espatllats”, perquè la casa es va destruir i va quedar colgada a l’inrevés.

Un dietari de l’any 1762 (vegeu foto superior) de Salvador Devant, sastre de Fonollosa, permet enllaçar la història amb la tradició oral. Segons es desprèn de l’esmentat document, en el dia 14 del mes de maig de l’any 1762 a les 7 de la matinada hi va haver un gran estrèpit a la “Pujada de Sadern”, que va produir un esfondrament o esvoranc en el terreny i va causar un gran impacte i ressò a tots els que ho van veure.