El mossèn progressista Lluís Solernou

Nascut a Manresa el 1940, fou un capellà de tarannà inconformista i de compromís amb totes les capes socials. Això li va valdre enfrontaments amb el seu rector a la Sagrada Família de Manresa fins que, malalt i desanimat, va ser cessat. Un cop refet va ser enviat com a rector de Rajadell, on va començar exercir l’any 1969.

Convençut de les idees del Concili Vaticà i admirador de Gandhi, de seguida es va envoltar d’un grup de joves del poble i de residents de cap de setmana, i es va involucrar en nombroses activitats culturals i socials. El seu tarannà modern no va agradar els sectors més conservadors, i a finals de 1969 el bisbat decideix que, davant la vacant de rector de Fals, el rector de Rajadell ho havia de ser dels dos pobles.

A Fals es va involucrar en la restitució de la imatge de la Mare de Déu del Grau, que estava al Museu de la Seu de Manresa. Igual que havia passat a Rajadell, s’envolta d’un grup de joves molt actiu, organitzant tota mena d’activitats. Serà un dels inspiradors de la construcció del Casal de Fals (vegeu foto superior) i de l’associació que li dóna aixopluc. També serà un dels impulsors del pessebre vivent de Fals l’any 1976.

L’octubre de 1989 va haver de deixar el càrrec de rector en ser-li concedida la secularització. Es va traslladar a viure a Manresa, i  el 1993 va contraure matrimoni amb Encarnació Coromines Parcerisas, de cal Pastoret de Rajadell. Apartat del ministeri religiós, va treballar al restaurant de l’Ateneu de Manresa, en una empresa metal·lúrgica i, finalment, a la residència d’avis de la Sagrada Família de la capital del Bages. Va morir l’any 2001.