La batalla de Fals

Al llarg del segle XIX, bona part de la població de l’actual municipì de Fonollosa s’arrenglerava amb els carlins, fins i tot amb diversos caps locals com l’amo del mas la Gabriela, o Benet Bastardes, del mas Bastardes.  Pere Sagristà,  cap de la facció carlina de Fals, després de la segona guerra carlina va haver d’exiliar-se i passar uns anys fora del poble. Es parla també de l’allotjament del cap carlí Benet Tristany i les seves tropes al mas Junyent de Camps.

A les vuit del matí del dia 9 de gener de 1837, Tristany entra amb els seus homes a la vila de Súria i redueix la guarnició. Un dels soldats fuig a Manresa i avisa, mentre Tristany carrega tota la munició i s’emporta els 30 presoners cap a Fals. El dia 11 el Governador militar de Manresa ordena al Coronel Novella que marxi amb el seu batalló a Fals. Com que no coneix el terreny, l’acompanyen dos guies. El dia 12 al matí comencen a sentir-se trets, que s’intensifiquen a mida que avança la tarda. L’endemà, els carlins baixen a Manresa i ocupen el sector del Congost i el Pont Nou. A mitja nit arriba de Berga el Coronel Aspiroz amb quatre companyies de tropes seleccionades i una part de la cavalleria de la segona brigada. En fer-se clar, es dirigeix a Fals amb el seu exèrcit, els voluntaris, i una peça d’artilleria. Després de l’enfrontament, rescaten els refugiats a l’església, mentre els carlins es dispersen havent patit algunes baixes.

Les dades d’aquest fet històric van aparèixer a les planes del diari manresà “El Lacetano. Periódico de Política, Cultura y Arte.”, justament el dia que apareixia per primera vegada. Alguns historiadors qüestionen els 2000 carlins i els 70 cavalls que, segons les cròniques, van trepitjar el Pla de Fals (vegeu foto superior), probablement una fantasia producte de la por que deurien passar els soldats del coronel Novella.