Josep Pons, de militar a Cuba a capellà a les Canàries

Fill dels masovers de la Gabriela de Baix (vegeu la tina del mas a la foto superior), de petit no va poder anar a l’escola perquè havia d’ajudar a casa i guardar el ramat. Als deu anys manifesta que vol ser capellà. Com que la seva família no li pot pagar els estudis, el rector l’ajuda a entrar al col·legi Sant Josep de Vic, una institució per a estudiants pobres. Abandona per  dificultats econòmiques i és quintat el 1894 i el 1895, al regiment d’infanteria Cantàbria. L’any següent embarca en el  vaixell Montevideo, rumb a Cuba, on protagonitza algunes accions de guerra compromeses. Cau greument malalt de disenteria per la insalubritat de les aigües, i és repatriat. Tota la vida arrossegarà molèsties intestinals.

Retornat al seminari, rebrà del bisbe Torras i Bages les ordes menors, i el 1904 ja deia missa. Aconsellat per un metge demana llicència per anar a fer de capellà a les Canàries. Desembarca a Tenerife, a la parròquia del poblat d’Alajeró, on agafa fama de picar a qui no es porta bé. Això li valdrà el sobrenom de “el Pimentón”. El 1906 passa a Garafia, a l’illa de Palma, i després torna a Tenerife, on serà rector de diverses parròquies. Mor el 26 d’agost de 1964.

Va ser considerat pels seus feligresos com un autèntic sant, perquè a mida que envellia radicalitzava el seu sacrifici: menjava poc i malament, caminava amb espardenyes negres, mitjons foradats i sotana descosida, i fins i tot descalç. Dormia sobre un llit de llates, sense matalàs,  i també dins d’una caixa de fusta. Feia dejunis i penitències, i duia deixuplines de filferro sota la samarreta. Feia sermons apocalíptics, i mai deixava que una dona s’acostés a ell.