Un lletraferit: en Ramon Grau

Nascut el 23 de juny de 1849, va ser un personatge polifacètic, fill de Segimon Grau i Maria Anna Casanovas, els propietaris del Grauet.

Va professar una devoció exagerada cap a la Mare de Déu del Grau, una imatge que es venerava des de temps immemorial en una capella situada al costat de casa seva. Després d’incomptables gestions va aconseguir que el març de 1906 el bisbe Torras i Bages autoritzés la creació d’un patronat o Junta d’Administració del Santuari de Nostra Senyora del Grau (vegeu foto superior), d’on va ser secretari i tresorer.

Una altra de les facetes fou la de fuster, picapedrer, escultor de pedra, dibuixant i secretari de l’ajuntament de Fonollosa. Però on més va destacar Ramon Grau va ser en la grafomania o passió per l’escriptura. Va ser un escriptor extraordinàriament prolífic, amb tota mena de temàtiques. Des de reflexions personals de caire filosòfic i religiós, passant per una variada correspondència, cròniques històriques, estudis i invencions, fins a notes sobre fets quotidians. També escriurà un llibre sobre “La mare de Déu del Grau”, editat el 1908.