Un personatge peculiar: Eudald Serravinyals

Fill de la Molsosa, es va casar amb una de les germanes Fontanet, hereves del mas Sant Andreu (vegeu foto superior). Era un home alt i ferm i portava una barba grossa. Era irreverent, rude i malcarat.

Li agradaven els animals de quatre potes, i acudia a moltes fires de bestiar de tot Catalunya. A principis de la guerra civil, representants de l’exèrcit passaven casa per casa per tal de confiscar els animals que es necessitaven per la guerra. Tement quedar-se sense les seves mules, les va ensinistrar perquè a cada intent d’amanyagar-les aquestes reaccionessin amb guitzes, de manera que els militars van desistir d’endur-se-les.

Li agradava passejar-se fatxendejant dalt del seu cavall, que guarnia amb sella decorada, un plomall al cap i picarols per tot arreu. Li encantava encapçalar les comitives festives, i era un fervent militant de la Falange, més pels uniformes i els símbols que no pas per la ideologia.

Durant la guerra s’amaga al Mas Comallonga, però quan entren les tropes franquistes reapareix fent ostentació d’una gran quantitat de medalles, rosaris, medalletes de la Mare de Déu i un gros rellotge de butxaca. Es diu que, el dia que va entrar l’avantguarda de l’exèrcit franquista a Manresa, ell encapçalava la marxa, muntat a cavall i amb una gran bandera espanyola a la mà.

Amb el pas dels anys l’home es farà menys sociable i més brètol. La família no l’aguantava i el tenien a cura dels masovers de Comallonga, una propietat de Sant Andreu.

Baixant de Sant Llorenç de Morunys, la camioneta on anava va tenir un accident i va quedar coix. Arrossegant-se amb dos bastons, feia estades a Manresa, a casa de la seva reneboda Eudalda, la seva fillola i l’única persona amb qui demostrava una certa consideració. Va morir el 1965, amb més de 90 anys, i fou enterrat al cementiri de la sufragània de Sant Andreu.