El judici de Fals: Engonça defensa el seu castell

L’1 d’agost de l’any 1013 es va produir un judici per la propietat del Castell de Fals, que va enfrontar la vescomtessa d’Osona-Cardona i el bisbe de Vic. Aquest judici, recollit als arxius privats dels Ducs de Cardona, és un dels documents més rellevants de la història de Fonollosa, perquè va permetre datar l’antiguitat del Castell de Fals.

En aquest judici, la vescomtessa Engonça (d’Osona-Cardona) va declarar  davant el comte Ramon (de Barcelona) en contra de la decisió dels jutges Wifré i Olivà de Granera a partir de la reclamació del bisbe Borrell (de Vic) perquè la vescomtessa no pogués deixar en herència als seus fills el castell de Fals.

Segons el bisbe Borrell, el castell era propietat de l’església de Sant Pere de Vic, per via del testament de l’anterior bisbe, Arnulf. Engonça, en canvi, creia que tenia dret a la propietat el castell, perquè feia més de trenta anys que el seu marit, el vescomte Ramon, en continuació del seu germà, el vescomte Ermemir, el va tenir en alou propi, amb l’única excepció del temps que Arnulf va ser captiu dels sarraïns.

Davant d’aquesta reclamació, el jutge Wifré donà la raó a la vescomtessa, reconeixent la seva propietat del castell de Fals per llei, cosa que va acceptar el bisbe Borrell.

Pròximament:

Si esteu interessats en fer una visita guiada a les Torres de Fals a l’entorn d’aquesta història, cliqueu aquí.