Guerra Civil: refugiats, emboscats i metralladors

Amb l’esclat de la guerra, a Fals van fer-hi estada diverses famílies de refugiats, procedents de Serinyena i altres llocs de l’Aragó. Els van allotjar a l’ermita del Grau, a cal Xiscano, al Gorg Negre i a Jaumandreu. A la Mongia hi van viure unes dones que tenien els homes lluitant al front. Al Gorg Negre una colla de dones amb un munt de criatures. Eren anomenades “les carboneres”, perquè aquest era el seu ofici. D’altres van optar per desertar i amagar-se en boscos. Eren els emboscats, que dormien en amagatalls, balmes i barraques. Les seves famílies els feien arribar queviures de manera dissimulada. De nit s’acostaven a casa i, quan podien, treballaven als trossos. Alguns nois van anar a defensar la república, i molts no van tornar a casa.

El 22 de gener de 1939 les tropes franquistes van ocupar el vèrtex de Cal Xamal, on va instal·lar la plana major el General García Valiño, i es van desplegar a la part alta del Pla de Fals. Encara es poden trobar alguns abrics rudimentaris que van fer els soldats per passar la nit. El 23 al matí els soldats van començar a avançar pel Pla, envoltant el grup de cases del raval d’Oliveres. Una metralladora republicana, instal·lada al cim de La Torra (vegeu foto superior), feu foc, mentre una altra disparava des del cantó del pedregar. L’artilleria va respondre i va esmussar part de la construcció. Els metralladors es van retirar en direcció a Manresa. A l’altra banda del Pla de Fals, en un punt elevat de les Costetes, s’hi va situar una altra metralladora, que va matar un suboficial dels nacionals. En venjança, els soldats de la metralladora van ser afusellats. L’endemà, l’amo del Grauet va trobar els cossos de set soldats, i una patrulla els va colgar tots junts. Com que la tomba era poc profunda, aviat els animals i les pluges van descobrir una part de les restes, i encara avui es troben ossos escampats dels soldats. Des de llavors, el lloc se’l coneix com el “Pla dels Morts”.

El Pla de Montconill també va ser ocupat pels soldats nacionals. Als voltants de Jaumeandreu van morir en combat quatre o cinc soldats republicans. Van ser enterrats en dues fosses diferents, l’una a prop de la casa, l’altre més enllà de la capella de Sant Joan.

A Subirana dos soldats republicans van demanar acolliment. El masover els va oferir la pallissa, però una esquadra de regulars se’ls van endur presoners. Un tros avall, al costat d’una barraca de vinya, els van afusellar.

Finalment, encara cal ressaltar un altre indret del municipi vinculat a la guerra. Quan els camions i peces d’artilleria feixistes van començar a baixar per la Costa de Pere Negre per dirigir-se cap a Manresa, camí de Coll Baix, i mentre els soldats ocupaven les cases, una part de la població del Raval, dones i criatures principalment, van refugiar-se en una balma a sota de cal Regueret, i en altres amagatalls.

Els emboscats, per la seva banda, van lliurar-se a les tropes ocupants i van ser internats en un camp de concentració de presoners.